Sra. Rius contactos de sexo y relax con señoritas y mujeres en Barcelona
Sra. Rius contactos de sexo y relax con señoritas y mujeres en Barcelona

Una breu biografía

Lydia Artigas, també coneguda com Lydia Rius i la Sra. Rius, és una famosa madame Barcelonina que en l’actualitat compagina la seva activitat al capdavant de la seva pròpia casa de cites i contactes a Barcelona amb freqüents col·laboracions en els diferents mitjans de comunicació, que sol·liciten la seva presència com a persona de referència i figura pública de rellevància perquè ofereixi el seu punt de vista, coneixement i experiència sobre el món en general.
L’honestedat és la paraula que millor defineix la seva personalitat. Sempre és directa i clara en les seves opinions amb les quals expressa una sèrie de valors que li han marcat el camí a seguir durant tota la seva vida.

La seva infància

Lydia Artigas Peña, va néixer a Barcelona, el 31 de gener de 1938, prop d’un dels meublés més famosos de Barcelona i que acabaria marcant el seu futur. Va viure i es va criar sense els seus pares, amb la seva àvia, que la va educar en la fortalesa, sense esperar gens que no es guanyés sempre honradament, per saber triar el seu futur, ja des de petita.

Van ser moltes les privacions que des de molt joveneta va haver de superar amb enteresa. Va estudiar en el col·legi de les Monges Carmelites on va passar els millors anys de la seva infància, primer en el seu desig de ser Monja de Clausura, per després ser Monja Missionera i finalment artista, més d’acord amb el que li preparava la destinació.

Vivint ja amb la seva mare, va treballar a una pastisseria i després en una fàbrica d’essències, on a causa d’una malaltia de la seva mare, és acollida per l’amo de la fabrica qui la va iniciar en el vell ofici, i de qui mai oblidaria les paraules del seu comiat: m’hagués agradat ser l’últim home de la teva vida i no el primer.

Posteriorment les penúries van continuar i després de voltar per diferents responsabilitats laborals, que mai li permetien establir el seu present, potser a causa que la seva família era poc donada a l’estalvi, decideix finalment presentar-se a la millor casa de cites de Barcelona en aquella època: Sant Mario.

Els seus anys com a dona de moral distreta

Sempre es va sentir atreta pels millors locals de Barcelona, on ja sigui per la seva alegria i fàcil verb, sempre era ben acollida. Van ser anys diferents, de formació i intens aprenentatge, on es va marcar com a meta ser la millor..

I així de Sant Mario a Vila Montse, després Moreal i tants altres, va fer-se un nom, ja fora per la seva creativitat i rectitud, com per la seva facilitat de distreure i divertir, amén d’acabar coneixent a personatges celebres tant per la seva brillantor com per la seva singularitat, ja sigui Salvador Dalí, Orson Welles, Camilo José Cela, El Rei Faisal bin Abdelaziz d’Aràbia Saudita o Jean Paul Belmondo, entre uns altres.

Amb el pas del temps i l’evolució política del país, en 1968 es van tancar tots els locals d’alterne pel que es va veure forçada a buscar la seva ubicació en bars i altres locals dedicats al sexe de pagament, detall que mai li va agradar i potser per aquest fet, no va passar gaire temps a decidir-se a deixar la seva dedicació professional per transformar-se en una fidel i amant mestressa de casa del que en seria el seu més gran amor. Amb ell, la seva vida va transcórrer, durant deu anys, com la de qualsevol altra dona en l’Espanya dels anys 60 i 70. A pesar que la vida en parella, per a algú que sempre s’ha sentit capaç i independent, no acaba de casar amb la seva situació, van estar junts fins a l’últim moment.

Temps després coneixeria a un nou company i soci en el seu desig de fer realitat el somni de la seva vida, muntar un restaurant, on a més de treballar molt, se sentia còmoda entre els seus clients i la seva passió per la cuina.

En quedar embarassada, en aquesta difícil edat madura, no es va veure amb la força, ni la il·lusió, ni el suport per seguir endavant i va decidir avortar alhora que també el restaurant es va posar en traspàs. Sense dubtar-ho, es va anar a Londres, vivint la pitjor experiència de la seva vida, un record que sempre li acompanya ja que, mentre a Espanya, la seva mare moria, sense poder Lydia estar al seu costat segurament quan més ho necessitava. Es van ajuntar alhora, dues situacions tan properes i tan diferents que li van provocar submergir-se en una gran angoixa que mai ha oblidat fins avui dia.

El seu major recurs i salvavides en aquells moments van ser la fortalesa que li va ensenyar la seva àvia des de petita, convertint-se en la base sobre la qual es va poder sostenir per superar aquest fosc tram de la seva vida. Finalment va aconseguir refer-se, amb il·lusió i ànim reforçat, disposada a seguir lluitant per ella i per totes aquelles persones que la necessitaven i buscaven en ella la seva protecció.

El retorn com la Sra. Rius, de moral distreta

És llavors quan decideix tornar a treballar, però aquesta vegada com a directora de la seva pròpia casa de cites per finalment, amb la seva experiència i particular visió de la vida, reinventar la concepció de la prostitució a Barcelona.

Amb els seus més de 40 anys d’experiència en el sector decideix que com a madame ha de intentar ser diferent i marcar un camí nou, basat en la transparència i en la proximitat, amb les premisses de dignificar a la senyoreta i afalagar al senyor, tots dos còmplices en el mateix joc i interessats en la mateixa discreció.

I és amb aquesta filosofia com acaba obrint al carrer Urgell de Barcelona, un pis de cites, envoltada de les seves més intimes amigues i més *acérrimos seguidors, per a poc a poc i amb el temps anar creixent en experiència i persones que volen acompanyar-la en aquesta, la que acaba sent, la seva més intensa experiència.

Amb el pas del temps i necessitat de millor zona i més espai, es trasllada al carrer Villarroel, la seva ubicació d’avui dia i on actualment, amb la seva especial forma de ser i el pas dels anys, ha mantingut una total discreció, tant en la comunitat com a la ciutat de Barcelona, que l’han fet creditora de les més variades i importants visites, a més d’una infinitat d’anècdotes que, mitjançant la ploma del veterà periodista Julià Peiró, finalment van acabar transformant-se en el 2008 en les discretes llegendes publicades en el llibre sobre la seva vida: “La Sra. Rius, de Moral Distreta“, i una continuació al 2013: “La Sra. Rius al Desnudo: Confesiones de una Madame“.